Atles climàtic de Catalunya: 1991-2020

Abstract

En un context de canvi climàtic global, la utilitat d’un atles s’amplia encara més, sobretot com a referència de les projeccions climàtiques. Cal desenvolupar també noves mètriques que tinguin rellevància pràctica per a la planificació i l’adaptació al canvi climàtic. La cartografia climàtica és una eina fonamental per a comprendre la distribució espacial del clima i els seus patrons en un territori. A través dels mapes climàtics és possible visualitzar variables com la temperatura i la precipitació, així com els canvis que experimenten al llarg del temps. En aquest atles s’han generat mapes de mitjanes climàtiques i d’extrems. La cartografia de mitjanes inclou les variables termopluviomètriques mensuals, estacionals i anuals, com la temperatura mitjana, màxima i mínima i la precipitació acumulada, així com camps derivats: el règim pluviomètric i l’oscil·lació tèrmica anual, cosa que permet caracteritzar amb precisió les condicions climàtiques habituals i la seva variabilitat temporal. La cartografia d’extrems mostra els índexs derivats de la temperatura i la precipitació, calculats mitjançant el programari Climpact (ET-SIC, 2025), basats en els indicadors monitorats anualment al Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) de resultats per a cada variable i període d’agregació. Per a la generació de la cartografia de la temperatura s’ha utilitzat la regressió lineal múltiple combinada amb el krigatge dels residus. Les variables incloses en la regressió han estat l’altitud, la distància al mar (o una funció exponencial d’aquesta en alguns casos, per tal de donar més pes a les estacions pròximes a la costa) i la latitud, seleccionant en cada cas el millor dels mètodes provats.