Oriol de Bolòs: ciència, llengua i país: fitonímia, terminologia biològica i més enllà

Abstract

La ponència destaca la figura d’Oriol de Bolòs i Capdevila (1924-2017) com un dels botànics catalans més influents del segle XX, i més reconegut, tant a Catalunya com internacionalment. Més enllà de la seva prolífica carrera acadèmica, docent (a la Universitat de Barcelona) i de recerca en botánica (treball de camp i de laboratori, gestió de l’Institut Botànic de Barcelona), el text posa l’accent en el seu profund interès per la llengua catalana i la terminologia científica. Bolòs va ser un poliglot, hereu de l’escola de Pius Font i Quer, i va fer nombroses aportacions a la fixació del lèxic botànic en català i castellà. La seva dedicació a la llengua es va manifestar en treballs específics sobre terminologia, en la inclusió de glossaris multilingües en les seves obres cabdals, i en la seva participació activa en el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. A més, Bolòs va mostrar un fort compromís cívic amb la defensa i reivindicació del català durant el franquisme. Va utilitzar la fitonímia i toponímia en les seves publicacions per subvertir la censura, i va ser coautor del “Manifest de Prada”, document que defèn la idoneïtat de l’ús del català en ciencia. La seva obra Parlar bé el català no és gens difícil exemplifica el seu desig de promoure un ús correcte i genuí de l’idioma, i consolida la seva imatge com una figura cabdal de la ciencia i la cultura catalanes.

[EN] The presentation foregrounds Oriol de Bolòs i Capdevila (1924-2017) as one of the most influential Catalan botanists of the 20th century, and one of the most estimed, both in Catalonia and internationally. Beyond his prolific academic, teaching (at the Universitat de Barcelona) and research career in botany (field and laboratory work, laboratories, management of the Botanical Institute of Barcelona), the text emphasises his deep interest in the Catalan language and scientific terminology. Bolòs was a polyglot, a disciple of the school of Pius Font i Quer, and made numerous additions to the botanical lexicon in Catalan and Spanish. His dedication to language was manifested in specific works on terminology, in the inclusion of multilingual glossaries in his major works, and in his active participation in the authoritative Dictionary of the Institute of Catalan Studies. In addition, Bolòs showed a strong civic commitment to the defence and free use of Catalan during the Franco regime. He used phytonymy and toponymy in his publications to subvert censorship, and was co-author of the ‘Manifest de Prada’, a document defending the use of Catalan in scientific contexts. His work Parlar bé el català no és gens difícil (Speaking Catalan well is not difficult at all) exemplifies his desire to promote proper and genuine use of the language, and strengthens his image as a key figure in Catalan science and culture.