Estratègia catalana de conservació ex situ de la flora vascular silvestre

Abstract

La conservació de flora ex situ consisteix a mantenir fora del seu hàbitat natural qualsevol part d’una planta a partir de la qual es pugui restituir altre cop una població en estat salvatge. Les parts de la planta que es conserven poden ser les llavors, teixits vius, bulbs, rizomes, espores, planta viva, etc. Les utilitats que ofereix la conservació ex situ són moltes. El més habitual és la conservació de llavors com a mesura de seguretat en cas d’esdeveniments catastròfics a les poblacions naturals. També serveix per a la restitució o el reforçament poblacional d’espècies amenaçades, per preservar la diversitat genètica de poblacions en declivi o per al manteniment d’una espècie quan es coneix que se’n destruirà l’hàbitat i mentre aquest no sigui restaurat. A Catalunya, hi ha diversos centres o institucions de referència que conserven flora amenaçada en forma de planta viva i llavor. Aquests centres disposen de tecnologia suficient relacionada amb la conservació de flora ex situ, d’infraestructures consolidades, de capacitat tècnica o de suport gestor, i fins i tot científic. Alguns dels centres de referència són: el Jardí Botànic de Barcelona, el consorci SIGMA, el Jardí Botànic Marimurtra, el jardí botànic l’Arborètum Dr. Pius Quer i Font i diversos vivers de Forestal Catalana. Pel que fa la conservació ex situ, l'any 2012 es va desenvolupar l'Estratègia catalana de conservació ex situ de la flora vascular silvestre de Catalunya. L’Estratègia va ser elaborada per la Universitat de Girona (en col·laboració amb el consorci SIGMA i el Jardí Botànic Marimurtra). L’Estratègia marca les directrius bàsiques que cal seguir en matèria de conservació de flora ex situ i estableix les accions a emprendre per tal d’assegurar la conservació ex situ de les espècies considerades prioritàries. Una de les parts de l'estratègia és un estudi dels costos de restitució per la conservació ex situ d'un tàxon amb un màxim de 5 poblacions separades un màxim de 2 km.