El medi natural, el paisatge i l'entorn a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya

Abstract

A l’hora de revisar l’Estatut d’autonomia, cal preveure l’assumpció de més competències en les qüestions relacionades amb la conservació de la diversitat biològica, el medi natural i els espais protegits i protegibles, d’acord amb els punts següents: - L’Estatut d’Autonomia de Catalunya no va esgotar el sostre de competències que li permet la Constitució espanyola. Per tant, han d’assumir-se altres competències exclusives, com són la matèria de restauració i la recuperació del medi, la conservació de la diversitat biològica i la tutela del medi natural i el paisatge. - En matèria de protecció del medi, la Generalitat de Catalunya, no ha d’estar sotmesa, pel que fa al desenvolupament legislatiu i d’execució, “als termes que la legislació estatal estableixi”, sinó exclusivament “en el seu marc”. Per tant cal modificar en aquest sentit l’article 10.1.6. de l’E.A,C. - La competència exclusiva en matèria d’espais naturals protegits i protegibles, pastures i tractament de les zones de muntanya s’ha de separar, en un epígraf independent de la d’altres matèries de l’art. 9.10 de l’E.A.C. Ja que no és procedent que, en aquestes matèries, es faci “d’acord amb allò que disposa el número 23 de l’apartat 1 de l’art. 149 de la C.E. - S’han d’establir, en l’àmbit de l’Estat i de la Unió Europea, instruments de participació de la Generalitat de Catalunya en els processos legislatius concernents a matèries en què aquesta té assumides competències legislatives per a més garantia i eficiència. - L’Estatut d’Autonomia ha de preveure l’execució per part de la Generalitat dels tractats i convenis internacionals en matèries de la seva competència. - L’assumpció de competències executives per part de l’Estat en matèria de medi ambient, quan -- deriven de l’aplicació de la legislació bàsica, han de tenir un caràcter excepcional i ser justificades expressament en cada cas. La legislació bàsica, en matèries --- competència estatal, relacionades amb el medi com ara monts, aprofitaments forestals, vies pecuàries i altres, ha de consistir en una regulació de mínims i s’ha de basar en normes amb rang de llei. - L’Estatut ha de preveure la constitució d’una comissió o un òrgan que faciliti i coordini la participació tècnica i consultiva de la Generalitat de Catalunya en la negociació i el seguiment dels convenis internacionals i en els òrgans dels diferents organismes internacionals dels quals l’Estat espanyol és membre. - L’Estatut ha de preveure i potenciar la presència directa de l’administració catalana en els fòrums, comissions, programes i organismes dependents d’institucions i organitzacions internacionals, especialment de la Unió Europea, que facin referència a la protecció ambiental i a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica; sigui com a membre, sigui com a òrgan consultiu, informador o assessor. - L’Estatut ha d’establir fórmules permanents de coordinació i cooperació amb altres administracions i organismes d’àmbit autonòmic i internacionals, en el marc de les diferents unitats naturals i territorials en què es troba inserit el territori de Catalunya, i en tots els casos en què aquesta cooperació sigui necessària (conservació d’ecosistemes transfonterers, gestió d’espais naturals, programes de recuperació d’espècies, conques hidrogràfiques, serveis ambientals en general, etc. etc.) 5. Si el nou Estatut preveu un títol sobre drets i deures, caldria incloure una disposició general, com la següent: “ Tothom te el dret de gaudir i el deure de conservar el medi ambient i l’entorn natural, la Generalitat regularà els procediments per a garantir l’exercici d’aquest dret i el compliment d’aquest deure. Així mateix la Generalitat i les administracions competents vetllaran per la utilització racional dels recursos naturals ( subsòl, sòl, flora, fauna, aigua i aire), tot garantint el manteniment de la biodiversitat i la protecció i millora de les condicions ambientals i del paisatge”.