Cens Internacional d’ocells aquàtics i marins hivernants a Catalunya: gener de 2003

Abstract

El gener de 2003 es va realitzar a Catalunya el cens anual d’ocells aquàtics i marins, en què van participar 241 observadors que van censar 101 localitats distribuïdes per les comarques de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Aquell any, per primer cop, el cens es va coordinar a nivell europeu per tal de comptar la població hivernal de corbmarí gros (Phalacrocorax carbo), atesa la seva rellevància en la gestió de zones de pesca. A l’Estat espanyol la coordinació la va fer SEO/BirdLife, i a Catalunya aquest recompte es va integrar dins el cens hivernal general. Hi ha algunes diferències entre els resultats publicats oficialment i aquesta compilació degut a recomptes tardans i qüestions metodològiques. El cens hivernal és una activitat tradicional, realitzada per ornitòlegs coneixedors de cada zona, que permet evitar duplicitats i millorar la qualitat de les dades. Per aconseguir resultats fiables, els animals es compten en moments de menor activitat, ja sigui als llocs de repòs diürn o als dormidors vespertins, com en el cas dels corbmarins. Finalment, el treball dels 29 coordinadors ha estat essencial per garantir tant la realització del cens com la seva continuïtat i homogeneïtat al llarg del temps.

In January 2003, the annual census of aquatic and marine birds was carried out in Catalonia, involving 241 observers who surveyed 101 sites across the provinces of Barcelona, Girona, Lleida and Tarragona. That year, for the first time, the census was coordinated at the European level in order to count the wintering population of the Great Cormorant (Phalacrocorax carbo), given its relevance for the management of fishing areas. In Spain, coordination was handled by SEO/BirdLife, and in Catalonia this count was integrated into the general winter census. There are some differences between the officially published results and this compilation due to late counts and methodological issues. The winter census is a long‑standing activity carried out by ornithologists familiar with each area, which helps avoid duplications and improves data quality. To obtain reliable results, animals are counted during periods of minimal activity, whether at daytime resting sites or at evening roosts, as in the case of cormorants. Finally, the work of the 29 coordinators has been essential to ensuring both the completion of the census and its continuity and consistency over time.