Cens Internacional d’ocells aquàtics i marins hivernants a Catalunya: gener de 2020

Abstract

Des dels anys seixanta, a Europa i en alguns països d’Àfrica i d’Àsia es realitzen censos d’ocells aquàtics, una iniciativa que s’ha estès globalment fins a coordinar més de 100 països i més de 30 milions d’ocells comptats anualment. A Catalunya, aquests censos són essencials per conèixer la mida i l’evolució de les poblacions hivernants, així com per identificar les particularitats ecològiques de cada localitat, ja que els ocells actuen com a bioindicadors de la qualitat ambiental dels hàbitats. El cens hivernal permet avaluar el paper de Catalunya dins el context biogeogràfic paleàrtic, establir tendències de conservació i entendre la dinàmica de les espècies hivernants al llarg del temps. Igualment, ajuda a identificar el valor ecològic de cada zona, ja que la composició i abundància d’espècies reflecteixen l’estat i l’evolució dels seus hàbitats. Tot i el seu origen vinculat al seguiment d’espècies cinegètiques, el cens internacional d’ocells aquàtics és avui una eina fonamental de conservació global. Les seves dades han contribuït a la designació de gairebé la meitat de les zones Ramsar del món, a la definició de les IBAs i al desenvolupament de la xarxa Natura 2000. La informació generada és oficial i essencial per a la gestió d’espècies, la prevenció de la grip aviària, programes d’actuació i elaboració de llibres vermells. A Catalunya, el projecte és fruit de la col·laboració entre administració, ONGs i voluntariat, que generen dades públiques i rigoroses utilitzades en nombrosos projectes de conservació, com els atles d’ocells hivernants. El cens és també un instrument bàsic per a la presa de decisions en gestió, com el pla del corbmarí gros, i per a la planificació d’emergències i la protecció d’àrees Natura 2000. Aquest recull presenta els resultats del cens hivernal d’ocells aquàtics i marins corresponent al gener de 2020.

Since the 1960s, waterbird censuses have been conducted across Europe and in several countries in Africa and Asia, gradually expanding into a global effort involving more than 100 countries and the counting of over 30 million birds each year. In Catalonia, these censuses are essential for understanding the size and trends of wintering populations and for identifying the ecological characteristics of each site, as bird species serve as reliable bioindicators of habitat quality. The winter census allows assessment of Catalonia’s role within the Palearctic biogeographical region, enables long‑term conservation trend analysis, and helps determine how wintering species evolve over time. It also provides insight into the ecological value of each locality, since species composition and abundance reflect habitat conditions and their changes. Although originally linked to the monitoring of game species, the international winter waterbird census is now a key global conservation tool. Its data have supported the designation of nearly half of all Ramsar sites worldwide, the identification of Important Bird Areas (IBAs), and the development of the Natura 2000 network. The information is official and widely used for species management, avian influenza prevention, conservation programmes and red‑list assessments. In Catalonia, the project relies on cooperation between government bodies, NGOs and volunteers, producing robust public data used in major conservation initiatives, such as the winter bird atlases. The census is also an essential tool for management decisions—such as the Great Cormorant management plan—and for strategic planning related to avian‑flu prevention and Natura 2000 site protection. This report presents the results of the January 2020 winter census of aquatic and marine birds in Catalonia.