Estudi per a la conservació de rapinyaires nocturns amb tendències poblacionals regressives: l'òliba i el mussol comú

Abstract

S'analitza l’estat de conservació de l’òliba (Tyto alba) i el mussol comú (Athene noctua) al Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, espècies que presenten una regressió poblacional significativa. Els resultats indiquen que la simplificació del paisatge agrari —monocultius, pèrdua d’arbres vells, marges i construccions tradicionals— redueix la disponibilitat d’hàbitat i recursos tròfics, afavorint la desaparició d’aquestes espècies. Per contra, els paisatges en mosaic amb marges ben estructurats, masses boscoses disperses i elements rurals tradicionals mantenen la connectivitat ecològica i la presència d’aquestes rapinyaires. El seguiment confirma que el mussol comú s’ha restringit a zones de transició amb pastura i masies, mentre que l’òliba, tot i disposar d’un hàbitat potencialment adequat, mostra densitats inferiors a les esperades. Factors com l’ús de plaguicides, la competència amb espècies forestals (p. ex. gamarús), la mortalitat per atropellaments i la pèrdua de llocs de nidificació són determinants en la seva regressió. Aquestes pressions, especialment en poblacions petites, poden conduir a extincions locals. L’estudi subratlla la necessitat d’integrar polítiques de conservació globals i pràctiques agràries sostenibles —manteniment d’arbrat, recuperació de pedra seca, control d’invasores— per garantir la funció ecològica dels espais agraris. La protecció d’aquestes espècies, indicadors sensibles dels canvis en l’ús del sòl, és clau per frenar la pèrdua de biodiversitat en entorns agroforestals mediterranis.