Nova cultura del territori i ètica del paisatge

Abstract

Durant aquesta primera dècada del segle xxi es ve assistint en el conjunt dels països europeus, i Catalunya no n'és una excepció, a la recuperació del territori i del paisatge com a elements estratègics de primer ordre per garantir uns adequats nivells de desenvolupament i de qualitat de vida per a la ciutadania. La idea de la construcció social del paisatge a partir dels anhels de les comunitats concernides pren cada cop més força. Aquest nou paradigma està comportant el naixement d'un conjunt de principis i valors emergents que són presents en els agents que treballen per a la implementació d'una nova cultura del territori. Aquest marc cultural assoleix un cert grau de solidesa en la mesura que va impregnant les politiques, la legislació, els instruments de planificació, de gestió, de formació i educació, i també és present en els mitjans de comunicació. Al mateix temps, aquests principis i valors de la nova cultura del territori van transformant els processos de participació de la ciutadania en la mesura que es van adoptant acords mitjançant la concertació i els agents es plantegen noves fórmules de resolució alternativa de conflictes, utilitzant les tècniques de la mediació territorial. L'aplicació d'aquests principis i valors a l'ordenació del territori i a la intervenció i gestió del paisatge implica que Catalunya està avançant cap a la consolidació del que podríem anomenar una nova ètica del paisatge.