https://hdl.handle.net/20.500.14343/1342 Sun, 26 Apr 2026 19:52:49 GMT 2026-04-26T19:52:49Z http://mediambient.repositori.gencat.cat:80/bitstream/id/2c2511f1-5be8-482b-9443-951fed553d19/ https://hdl.handle.net/20.500.14343/1342 https://hdl.handle.net/20.500.14343/1883 FORESFUTURE: escenaris de gestió Banqué Casanovas, Mireia; Aquilué, Núria; Capizzi, Giuseppe; Vayreda, Jordi; De Cáceres, Miquel L’estudi analitza com evolucionaran els boscos de Catalunya fins al 2100 segons cinc models de gestió forestal (BAU, AMF, RSB, ASEA i ACG) i sota dos escenaris climàtics (RCP 4.5 i RCP 8.5). Mitjançant els models FORDYN i FORMES es simulen canvis en creixement, mortalitat, volum extret i serveis ecosistèmics com la fusta estructural, les llenyes, l’aigua blava, l’embornal de carboni, la mitigació de l’erosió i el valor recreatiu. Els resultats indiquen que els escenaris ACG i AMF són els que generen els increments més grans de provisió de fusta, mentre que RSB i ASEA provoquen pocs canvis respecte al BAU. L’aigua blava i l’escolament depenen sobretot de la precipitació, amb millores destacades a RSB. L’embornal de carboni disminueix en tots els escenaris, especialment a ACG i AMF. El valor recreatiu augmenta globalment, tot i que BAU i ASEA mantenen els nivells més elevats. En conjunt, la intensitat d’extracció de fusta és la variable que més diferencia els escenaris, mentre que els serveis hídrics depenen sobretot del clima futur. Bosques y silvicultura; Microclimatologia forestal; Biomasa forestal; Hidrología forestal; Bosque--Gestión; Forests and forestry; Forest microclimatology; Forest biomass; Hysdrology, Forest; Forest management Sun, 01 Dec 2024 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14343/1883 2024-12-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14343/1672 Pyrenees4Clima: reduir la vulnerabilitat del Pirineu als impactes del canvi climàtic Generalitat de Catalunya El projecte europeu Pyrenees4Clima, amb 46 socis i 7 territoris pirinencs implicats, impulsa la primera estratègia transfronterera de muntanya per adaptar-se al canvi climàtic. Catalunya hi participa amb vuit casos pilot, centrats en cinc pilars: comprensió dels impactes climàtics, resiliència dels espais naturals, adaptació de l’economia de muntanya, protecció de la població i del territori, i governança climàtica. Els pilots inclouen l’actualització de dades i projeccions climàtiques, estratègies per a estacions d’esquí, gestió del regadiu, solucions basades en la natura, millora de sistemes ramaders, innovació en la cadena bosc-fusta i estudis de qualitat de l’aire. L’objectiu global és reduir la vulnerabilitat del Pirineu als impactes climàtics i reforçar la seva resiliència. Aquest projecte ha estat financiat pel programa de UE Life (Call: LIFE-2022-STRAT-CLIMA-SIP-two-stage - Strategic Integrated Projects - Climate Action). Pirineos--Cambios climáticos; Pirineos--Política ambiental; Resiliencia (Ecología); Pyrenees--Climatic changes; Pyrenees--Environmental policy Mon, 01 Dec 2025 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14343/1672 2025-12-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14343/1545 Reducció del malbaratament alimentari Oficina Catalana del Canvi Climàtic La fitxa descriu com reduir el malbaratament alimentari mitjançant la prevenció i la donació d’excedents, seguint la jerarquia de la Llei 1/2025, 1 d’abril, de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari. Explica que els aliments generen emissions de GEH (Gasos amb Efecte Hivernacle) durant tot el seu cicle de vida i que la seva gestió com a residu comporta un impacte ambiental important, especialment si es destinen al contenidor de resta. La reducció del malbaratament es pot assolir amb una compra planificada, campanyes de sensibilització, formació del personal i col·laboracions amb entitats socials per donar excedents aptes pel consum. També recorda els requisits legals i logístics per a la donació, incloent temperatura, transport i documentació. Entre els beneficis destaquen la reducció d’emissions, l’estalvi econòmic i el foment de la solidaritat. El cas pràctic mostra que una millor planificació i la donació dels excedents pot evitar fins a 76,6 kg de CO₂eq en dues jornades, evidenciant l’impacte positiu de les bones pràctiques en la gestió d’aliments. També inclou normativa relacionada amb el tema. Desperdicio alimentario; Ciclo de vida del producto--Aspectos ambientales; Residuos--Minimización; Buenas Prácticas Ambientales (BPA); Food waste; Product life cycle--Environmental aspects; Waste minimization; Good Operating Practices (GOP) https://hdl.handle.net/20.500.14343/1545 https://hdl.handle.net/20.500.14343/1444 Informe de progrés del compliment dels objectius de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle: Avaluació de les emissions de GEH a Catalunya, 1990-2023 Informe que presenta la situació més actual en matèria d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) a Catalunya, analitzant l’evolució de les emissions de GEH a Catalunya des del 1990 fins al 2023. Igualment, també avalua l’estat de Catalunya vers el compliment dels objectius climàtics establerts en l’horitzó 2030, i realitza una anàlisi comparativa amb Espanya i la Unió Europea. Gases de efecto invernadero – Cataluña; Greenhouse gases – Catalonia; Política ambiental -- Cataluña -- Objetivos de reducción de emisiones; Environmental policy -- Catalonia -- Emission reduction targets; Seguimiento ambiental – Cataluña; Environmental monitoring – Catalonia; Emisiones atmosféricas; Atmospheric emissions; Cambio climático -- Datos estadísticos; Climate change -- Statistics Sat, 01 Nov 2025 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14343/1444 2025-11-01T00:00:00Z