http://parcsnaturals.gencat.cat/garrotxa https://hdl.handle.net/20.500.14343/7 2026-05-02T18:00:02Z 2026-05-02T18:00:02Z Perramon, Bernat Domingo, Francesc https://hdl.handle.net/20.500.14343/2135 2026-04-28T09:19:15Z 2018-03-01T00:00:00Z

Quan cal aportar fòsfor i potassi a una pastura? Perramon, Bernat; Domingo, Francesc Fòsfor i potassi són dos dels tres principals macronutrients per a les plantes. En les pastures hi ha espècies amb requeriments elevats d’aquests nutrients. El mètode tradicional per avaluar les necessitats de fòsfor i potassi ha estat l’anàlisi del sòl. En pastures hi ha una metodologia alternativa més senzilla per fer aquesta avaluació. Pasturas; Fertilizantes; Rangelands; Fertilizers

2018-03-01T00:00:00Z Perramon, Bernat https://hdl.handle.net/20.500.14343/2134 2026-04-09T09:34:58Z 2025-08-08T00:00:00Z

Estratègies de maneig per prevenir l’expansió del seneci del Cap en prats Perramon, Bernat El seneci del Cap (Senecio inaequidens) és una planta amb una elevada capacitat de colonització en una gran diversitat d’ambients oberts. En els prats, davant la dificultat d’erradicar-la una vegada s’hi ha implantat, cal dirigir els esforços en portar a terme un maneig adequat i preventiu que dificulti l’entrada de l’espècie. Pasturas--Cataluña; Plantas invasoras--Cataluña;Rangelands--Catalonia; Invasive plants--Catalonia

2025-08-08T00:00:00Z Perramon, Bernat https://hdl.handle.net/20.500.14343/2133 2026-04-09T09:34:53Z 2024-01-01T00:00:00Z

L’efecte de la sequera en les pastures Perramon, Bernat L'estudi analitza com la sequera dels anys 2022 i 2023 ha afectat les pastures a Catalunya, destacant una reducció del 20% en la producció de farratge quan les pluges baixen del 70% de la mitjana. Aquest descens productiu altera la composició botànica, afavorint espècies resistents com la festuca davant d'altres menys adaptades com el raigràs, i facilitant l'entrada de plantes al·lòctones o competidores amb arrels profundes com els cards. Per mitigar aquests efectes, l'autor recomana una gestió adaptativa que inclogui el fraccionament de la fertilització per evitar l'excés de nutrients acumulats al sòl, la selecció d'espècies resistents en les sembres i l'ajust de les càrregues ramaderes per preservar la salut del sòl i la nutrició del bestiar. Pasturas--Cataluña; Hierbas--Efecto de la sequía--Cataluña; Rangelands--Cataluña:Herbs--Effect of drought on--Catalonia

2024-01-01T00:00:00Z Perramon, Bernat https://hdl.handle.net/20.500.14343/2132 2026-04-09T09:34:03Z 2022-02-01T00:00:00Z

Caracterització de la fertilitat de sòls de pastures a les comarques del Ripollès i de la Garrotxa Perramon, Bernat L'estudi analitza les característiques fisicoquímiques dels sòls de 38 pastures a les comarques de la Garrotxa i el Ripollès, concloent que els prats permanents posseeixen un valor ecològic i productiu superior als temporals o sembrats. Les dades mostren que les pastures permanents acumulen una quantitat significativament major de matèria orgànica (5,3%) i nitrogen total (0,34%) en comparació amb les sembrades (3,2% i 0,21%, respectivament), la qual cosa millora l'estructura del sòl i la seva capacitat de retenció d'aigua. A més, l'informe destaca que l'ús d'adobs orgànics, com els fems i purins, manté nivells òptims de fòsfor i potassi, essent les pastures de la Garrotxa les que presenten continguts de fòsfor més elevats per la seva naturalesa volcànica. Finalment, es remarca que la gestió ramadera extensiva és fonamental per mantenir aquests embornals de carboni i garantir la fertilitat a llarg termini d'aquests ecosistemes. Pasturas--Cataluña--Garrotxa; Pasturas--Cataluña--Ripollès; Suelos--Fertilidad--Cataluña--Garrotxa; Suelos--Fertilidad--Cataluña--Ripollès; Rangelands--Cataluña--Garrotxa; Rangelands--Cataluña--Ripollès; Soil fertility--Catalonia--Garrotxa; Soil fertility--Catalonia--Ripollès

2022-02-01T00:00:00Z