https://hdl.handle.net/20.500.14343/1577 2026-04-29T23:57:15Z 2026-04-29T23:57:15Z Generalitat de Catalunya https://hdl.handle.net/20.500.14343/2412 2026-04-29T19:34:37Z 2021-01-01T00:00:00Z

Guia per a la integració de la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris als sistemes de gestió ambiental Generalitat de Catalunya La guia ofereix eines pràctiques perquè les organitzacions incorporin la prevenció i reducció del malbaratament alimentari dins dels Sistemes de Gestió Ambiental (SGA), d’acord amb la norma ISO 14001 i el Reglament EMAS. Parteix d’un context global en què prop d’un terç dels aliments produïts es perden o es malbaraten, amb importants impactes ambientals, socials i econòmics, i s’emmarca en l’Agenda 2030 i en la Llei catalana 3/2020. La guia defineix les pèrdues i el malbaratament alimentaris al llarg de tota la cadena alimentària i estableix la necessitat d’aplicar la jerarquia d’usos dels aliments, prioritzant la prevenció, la reducció i l’aprofitament (reincorporació al procés, donació o alimentació animal) abans de la gestió com a residu. Identifica les principals causes de generació de malbaratament —males pràctiques de manipulació, deficiències en la planificació, incidències logístiques o condicions ambientals— i proposa una metodologia sistemàtica per analitzar-les. El document detalla com integrar les pèrdues i malbaratament alimentaris al SGA mitjançant el compromís de la direcció, la definició de responsabilitats, l’anàlisi i quantificació en pes, l’establiment d’indicadors, el control operacional, la formació del personal i la comunicació amb les parts interessades. Finalment, recull exemples de bones pràctiques i conclou que la integració de la prevenció del malbaratament alimentari en els SGA millora l’eficiència, redueix impactes ambientals, compleix la normativa vigent i reforça la responsabilitat social de les organitzacions. Desperdicio alimentario; Ciclo de vida del producto--Aspectos ambientales; Residuos--Minimización; Sistema de gestión ambiental (SGA); Buenas Prácticas Ambientales (BPA); Food waste; Product life cycle--Environmental aspects; Waste minimization; Good Operating Practices (GOP); Environmental management system (EMS)

2021-01-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14343/2261 2026-04-23T07:10:31Z 2023-01-01T00:00:00Z

Actualització dels criteris de substancialitat de les modificacions de les activitats de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d'activitats Document que estableix criteris actualitzats per determinar si les modificacions d’activitats tenen caràcter substancial segons la Llei 20/2009 de prevenció i control ambiental d'activitats. Introdueix indicadors tècnics i ambientals per avaluar l’abast dels canvis i el seu impacte. Pretén facilitar una aplicació més homogènia i segura de la normativa ambiental.

2023-01-01T00:00:00Z Chamorro Lozano, Pablo Buenaventura, Vallivana Romero, Toni https://hdl.handle.net/20.500.14343/2246 2026-04-16T19:09:09Z 2024-01-01T00:00:00Z

Guia d’interoperabilitat entre el Reglament EMAS i la Directiva CSRD: Vs 1 Chamorro Lozano, Pablo; Buenaventura, Vallivana; Romero, Toni La guia analitza com poden coexistir i convergir dos marcs clau del reporting ambiental i de sostenibilitat a la Unió Europea. D’una banda, el Reglament EMAS, de caràcter voluntari, orientat a la gestió ambiental, la millora contínua i la comunicació transparent mitjançant una Declaració Mediambiental verificada. De l’altra, la Directiva CSRD, d’obligat compliment per a moltes empreses, que introdueix nous estàndards europeus (ESRS) per a la divulgació verificada d’informació ambiental, social i de governança. La guia parteix del fet que ambdós sistemes comparteixen lògiques similars —polítiques, objectius, accions, indicadors i verificació externa— però tenen abasts diferents: EMAS se centra en l’àmbit ambiental i en els centres o emplaçaments, mentre que la CSRD té un enfocament corporatiu i ESG. El document ofereix una anàlisi detallada d’alineament entre EMAS i els estàndards ambientals ESRS (E1 a E5: canvi climàtic, contaminació, aigua, biodiversitat i economia circular), identificant quins indicadors EMAS ja són compatibles i quins caldria ampliar. S’hi plantegen escenaris d’interoperabilitat parcial segons si l’empresa està o no registrada EMAS i si està obligada a presentar Declaració de Sostenibilitat. També es formulen recomanacions específiques per a PIMES. La conclusió principal és que, mentre no es modifiqui el Reglament EMAS, no és possible una interoperabilitat total, però sí una convergència eficient que permeti reduir duplicitats, aprofitar dades ja verificades i facilitar l’adaptació al nou marc de reporting de sostenibilitat. Auditoria ambiental--Normas--Unión Europea, Paisos de la; Medio Ambiento--Protección--Normas--Unión Europea, Países de la; Sistema de gestión ambiental (SGA); Declaración ambiental; Reglamento (CE) núm. 1221/2009 (EMAS - Eco-Management and Audit Scheme); Environmental auditing--Standards--European Union countries; Environmental protection--Standards--European Union countries; Regulation (EC) No 1221/2009 (EMAS - Eco-Management and Audit Scheme); Directive (EU) 2022/2464 (CSRD – Corporate Sustainability Reporting Directive); Environmental management system (EMS); Environmental claim

2024-01-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14343/2160 2026-04-13T10:02:34Z

Guia REACH - Elaboració d’informe de seguretat química i escenaris d’exposició La guia REACH sobre l’elaboració de l’informe de seguretat química i els escenaris d’exposició explica com avaluar els riscos de les substàncies químiques. Detalla com descriure les condicions d’ús segur al llarg de la cadena de subministrament. També orienta sobre la identificació dels perills i l’avaluació de l’exposició. L’objectiu és garantir una gestió segura de les substàncies i la protecció de la salut i el medi ambient.